• ALLÀ ON ELS ARBRES CANTEN + Vídeo Ressenya

    Hola de nou, Lectors Perduts!

    Tal com vaig prometre, he penjat una altra ressenya! Recordem que aquesta nova temporada els hi volia donar més importància ja que són l'essència del blog!

    Avui en tenim una d'un llibre que m'ha encantat i fascinat, no tan sols per la seva història, sinó per la bona ploma de la seva escriptora.
    Voleu saber de què tracta? Endavant...

    RESSENYA:

    La història es situa al regne de Nòrtia, un regne molt gran que es divideix en regió governats per un comte o un duc. El regne està delimitat pel Gran Bosc, una espessor d’arbres que ningú mai ha aconseguit travessar.  S’expliquen moltes coses d’aquest lloc…

    El rei de Nòrtia, cada any, celebra la festa del solstici d’hivern, en la qual convida a tots els nobles, és a dir, els governants d’aquestes regions. 
    La Viana és la filla del duc de Rocagrís, i la nostra protagonista. Està bojament enamorada d’en Robian de Castellmar, l’hereu de la regió que li dona el cognom. Des de petits que són amics, i ella sempre somia en la següent vegada que es veuran; en aquest cas, la celebració del solstici d’hivern. Per sort seva, estan promesos.

    Al final arriba el dia i ella va acompanyada amb el seu pare al palau reial. La celebració promet, i passa tota l’estona que pot amb el seu futur espòs. 
    Durant la celebració, però, apareixerà al Castell, un cavaller anomenat Llop i que tots prenen per un llunàtic. Ell donarà la veu d’alarma de que els bàrbars s’estan juntant per apoderar-se del regne de Nòrtia. Tot i així, no li donen importància perquè no creuen que hagin d’atacar a l’hivern.

    Tot i així, el pare de la Viana i en Robian, aniran a lluitar contra els bàrbars i ella s’haurà de quedar sola per defensar Rocagrís.

    Aviat se n’adonarà de que els bàrbars són molt més nombrosos i forts del que es pensaven i Nòrtia corre un gran perill de ser envaïda.
    Ella començarà a canviar: haurà d’aprendre a lluitar, camuflar-se… per defensar allò que és seu.

    Sí que és cert que no supera a Ciutats de Paper, però amb el que sí ho fa i amb creus és amb Finis Mundi, de la mateixa escriptora.

    Recordem que Allà on els arbres canten, me'l vaig comprar per Sant Jordi. El vaig començar un cop i el vaig deixar perquè sí que és cert que les primeres pàgines no enganxa molt.
    Això sí, quan ja t'hi has endinsat una mica més, cada cop és més emocionant i adrenalínic.

    No és el típic conte de princeses i cavallers, sinó tot el contrari: aquí les dones en són les principals protagonistes i les que hauran de rescatar a altre persones.

    AQUÍ HI HA SPOILERS:

    Hi ha parts que enamoren. L'Uri m'ha encantat, és un persontage adorable i molt maco amb la Viana. Tot el que experimenten, com acaben...

    (He trobat uns dibuixos per Internet del llibre qua són preciosos. NO són meus!)


    Quan l'Uri cura a la Viana:*
    Imatges de: Deviant Art ( by Lauuhh)
    Quan la Viana troba a l'Uri al costat del riu
    Imatges de: Deviant Art ( by Lauuhh)


    Fa pena quan el tenen lligadet a la cadira del rei bàrbar i ell tant innocent. :´(


    NO HI HA SPOILERS:

    Si heu llegit la ressenya sabreu que us el recomano moltíssim. Encara que a les primeres pàgines no sigui gaire atractiu, espereu-vos! Ja veure com us acabarà enganxant!

    També n'he fet vídeo a Youtube. Què us sembla si hi feu una ullada i si us agrada us hi subscriviu? Així ajudarem a fer créixer el nostre blog!




    Espero veureu's d'aquí poc.
    Fins aviat, Lectors Perduts!

    4 comentaris:

    1. A mi d'aquesta autora em va apassionar Memòries d'Idhún, i al cap de molts anys vaig llegir El libro de los portales i em va decebre moltíssim. Tardaré en donar-li una altra oportunitat després de tal relliscada.

      ResponElimina
      Respostes
      1. Hola, Jan!
        Jo de Laura Gallego només me n'he llegit dos.
        Sí que fa temps em van recomanar "El Llibre dels Portals" i molta gent m'insisteix constantment en que em llegeixi "Memòries d'Idhun".
        No trigaré gaire a llegir-me'ls però tindré en compte les teves val·loracions,
        No m'agradaria que em passés com amb John Grenn que TFIOS no em va agradar gens (ni me'l vaig acabar) i en canvi, "Ciutats de Paper" ha estat la millor lectura d'aquest any.

        Elimina
    2. Jo me'l vaig llegir crec que fa dos anys a l'estiu i hem va passar una cosa que mai abans m'havia succeït.
      Les pàgines s'anaven saltant, és a dir que podia passar de la 124 a la 150. El més trist de tot va ser que no me n'en vaig adonar fins a la meitat.
      Finalment quan ho vaig descobrir, vam enviar un correu a la editorial i ens va enviar un de nou, però encara el tinc pendent, després de la teva ressenya ja no puc esperar més.

      ResponElimina
      Respostes
      1. Quina llàstima que no el poguessis llegir!
        Em fa molta il·lusió que em diguis que gràcies a la ressenya tens ganes de llegir-te'l.
        Quan el tinguis enllestit em comentes que t'ha semblat! :D

        Elimina

    Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...